què espereu per subscriure’s?
us portem EL BROGIT a casa cada mes
per una quota anual de només 26€
i si viviu fora, us l’enviem per correu,
mensualment, per només 35€
… només heu de deixar les vostres dades personals
(nom, adreça i població) número de compte bancari a
Arxivat sota: El Brogit | Etiquetat: El Brogit | Deixa un Comentari »
Tres dècades, està aviat dit¡¡
Tota una generació de castellvilarencs ha crescut llegint EL BROGIT a casa seva. Hem aconseguit que el periòdic formi part del poble, part de cada família, que sigui un referent informatiu, un arxiu històric i gràfic, un testimoni del que passa i de com ha evolucionat el poble.
Els membres de la Junta Directiva ens sentim molt contents i orgullosos d’omplir una pàgina –de fet, les pàgines- de la història del nostre poble i ser-ne una referència obligada. Orgullosos de dedicar-li a EL BROGIT moltes estones perdudes, que després veus que són ben retrobades; d’escoltar crítiques i lloances, que en realitat és el que ens ajuda a millorar mes a mes; d’empaitar notícies i fonts d’informació, a pesar de que se’ns n’escapen… Malgrat tot, ens sentim orgullosos de fer una feina que sabem que és útil, distreta i esperada.
I la millor manera de celebrar-ho és, sens dubte, seguir treballant, en silenci, amb discreció, amb la mateixa dedicació, responsabilitat, independència i bona voluntat que ens ha caracteritzat, i que, a jutjar pels resultats, no ens ha anat tan malament, almenys hem sobreviscut 30 anys, cosa que dins del món de la Premsa Comarcal és una gran fita.
Ara be, tots els aniversaris tenen dos vessants, es poden mirar de dues maneres: l’ampolla mig plena o l’ampolla mig buida. Efectivament, 30 anys són molts, és més d’una generació. Es per tant, moment de començar a pensar tranquil·lament, però sense pauses, en relleu generacional, en incorporacions de sang nova. Quan alguna persona d’edat avançada compleix anys és motiu de felicitació, encara que en el fons tots sabem –i preferim ignorar- que també es un any menys de vida que li queda. Quan parlem de persones aquest és un fet , però quan parlem d’institucions, hi ha esperança, perquè que les persones que les administren i gestionen, són reemplaçables i l’entitat pot continuar.
Per tant, els 30 anys del Brogit són tot un símbol de maduresa periodística local, que obligatòriament ens fa pensar que la seva continuïtat depèn d’una nova generació que li doni més anys de vida. EL BROGIT no és vell, ni està agonitzant, però és una publicació madura, portada per gent que li ha donat un recorregut i que l’ha mantingut gràcies a uns valors d’altruïsme difícils de trobar actualment, en uns moments on ningú té temps i tothom vol treballar per diners i la consciència cívica i social és un valor a la baixa.
EL BROGIT inicia aquest 2010 una nova dècada que serà vital pel seu futur, però tenim un objectiu clar i precís: incorporar gent nova que pugui portar el timó de la publicació en el futur. Per nosaltres és un repte, una necessitat. Pel poble i pels lectors, és un avís, una invitació o una crida, com millor li vulgueu dir.
FELIÇ 2010
FELIÇ XXXè ANIVERSARI
Arxivat sota: El Brogit | Etiquetat: 30 anys, Aniversari, El Brogit | 2 Comentari »
Que Nadal sigui tot l’any
Que Nadal sigui com un Pessebre
on s’hi palpa l’amor, on tot és tendresa i se sent la humilitat que ajuda a fer caliu.
Això és Nadal
Aquest és el nostre desig
El Brogit
EL PESSEBRE
Arxivat sota: El Brogit | Etiquetat: El Brogit, Nadal | Deixa un Comentari »
Arxivat sota: El Brogit, Enquestes | Etiquetat: El Brogit, Enquestes | 1 comentari »
Més d’una cinquantena de persones esperaven expectants el resultat del referèndum darrera d’una barrera de cadires provisional que permetés fer un recompte de vots amb total normalitat. A les 20.45h s’ha sabut el resultat: el 97,59% dels votants ha dit Sí a la Independència, un 2,22% ha dit no i un 0,19% ha votat en blanc. La festa no s’ha fet esperar. Amb molta alegria, la gent s’ha abraçat i felicitat. El sentiment de que s’ha fet un pas endavant s’ha notat a l’aire i les ampolles de cava han donat per inaugurada una nova etapa al poble.
La participació ha estat del 17,68% (542 habitants). S’han habilitat dues urnes i han participat més d’una trentena de voluntaris que han permès que el referèndum s’efectués amb total normalitat. L’associació organitzadora, Castellbell i el Vilar Decideix, assegura que l’acte ha estat un èxit i una mostra de democràcia directa en un municipi complex i dispers geogràficament.
Font: http://www.castellbelldecideix.cat/
| Població | Cens | Vots | Part. | Sí | %Sí | No | %No | Abs. | %Abs. | Nuls |
| Calders | 750 | 381 | 50,80% | 353 | 92,89% | 10 | 2,63% | 17 | 4,47% | 1 |
| Callús | 1406 | 475 | 33,78% | 448 | 96,76% | 10 | 2,16% | 5 | 1,08% | 12 |
| Castellbell i el Vilar | 3046 | 542 | 17,68% | 527 | 97,59% | 12 | 2,22% | 1 | 0,19% | 2 |
| L’Estany | 340 | 224 | 65,88% | 191 | 85,65% | 9 | 4,03% | 23 | 10,31% | 1 |
| Marganell | 258 | 82 | 31,78% | 79 | 96,34% | 2 | 2,44% | 1 | 1,22% | 0 |
| Navàs | 5227 | 1429 | 27,34% | 1386 | 97,19% | 24 | 1,68% | 16 | 1,12% | 3 |
| Sallent | 6108 | 1670 | 27,34% | 1535 | 92,14% | 82 | 4,92% | 49 | 2,94% | 4 |
| Sant Salvador de Guardiola | 2446 | 462 | 18,88% | 442 | 96,27% | 10 | 2,18% | 7 | 1,53% | 3 |
Taula extreta de: http://www.naciodigital.cat/manresainfo
Arxivat sota: Castellbell i el Vilar, Catalunya, El Poble, Notícies, Política | Etiquetat: Castellbell i el Vilar, consulta democràtica, Decideix, Política | Deixa un Comentari »
Benvolgudes, benvolguts.
13D Teatre Casino Burés. De 9 del matí a 8 del vespre.
Més de 3.000 castellvilarencs i castellvilarenques majors de 16 anys estem cridats a les urnes.
Arxivat sota: Castellbell i el Vilar, El Poble, Notícies, Política | Etiquetat: Castellbell i el Vilar, consulta democràtica, Decideix, Independència, Política | Deixa un Comentari »
En una societat democràtica els ciutadans han de poder expressar la seva opinió sobre qualsevol tema.
La nació catalana té una llarga història per mitjà de la qual ha demostrat la voluntat de salvaguardar les seves característiques nacionals i el seu dret a decidir lliurement. Castellbell i el Vilar en aquest sentit, forma part d’aquesta història.
Les circumstàncies del segle XXI, la globalització, les tensions econòmiques, les migracions, etc., confi guren situacions inèdites que poden exigir també plantejaments inèdits.
El llarg procés de reivindicació nacional, els problemes per aconseguir un fi nançament adequat i totes les difi cultats que han sorgit per al reconeixement de la nostra personalitat nacional han agreujat l’actual model de relació del país amb l’Estat Espanyol.
El debat sobre la independència com una alternativa possible a l’actual situació està cada cop més present a la societat catalana.
És convenient que se sàpiga quina és l’opinió ciutadana sobre aquests temes, a través d’una consulta democràtica.
El moviment cívic i ciutadà té l’efecte de crear lligams entre els que hi participen i facilita la cohesió social de la comunitat, especialment a Castellbelli el Vilar on estem tant dispersos.
És per això que ens adherim a la iniciativa sorgida des de la ciutadania per fer una consulta popular a Castellbell i El Vilar.
Si hi esteu interessats, contacteu amb nosaltres:
castellbell.decideix@gmail.com
http://castellbelldecideix.cat
Si ho desitges, pots ajudar-nos fent una donació a la Consulta sobre la Independència a Castellbell i El Vilar al número de compte de la Caixa de Pensions.
Podeu baixar-vos el manifest en la següent direcció: http://castellbelldecideix.cat/consultacastellbell.pdf
(El dia 13 de desembre es faran les votacions. Seguirem informant)
Arxivat sota: Castellbell i el Vilar, El Poble, Notícies, Política | Etiquetat: Castellbell i el Vilar, consulta democràtica, Decideix, Independència, Política | Deixa un Comentari »
Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors de Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que …
1.- Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2.- La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3.- La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
4.- La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5.- Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
6.- Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaços, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaços per tal que diuen perseguir.
7 .- Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.
8.- Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9.- Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel lectual orientada a la seva fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10.- En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.
NOTA: Aquest manifest va ser redactat de forma conjunta per periodistes, bloggers i internautes, en una llarga sessió de debats (on line, per descomptat) durant la tarda-nit d’ahir.Si estàs d’acord, difon-lo al teu bloc, la teva web, en xarxes socials i per totes les vies que puguis.
traducció per mapalleres (http://marcpallares.cat/?p=1184)
—-
Extret de: http://www.aribo.eu/ca/2009/12/manifest-defensa-drets-fonamentals-internet/
Arxivat sota: Altres | Etiquetat: Defensa dels drets fonamentals, Internet, Manifest | Deixa un Comentari »
El Brogit es suma a la majoria de blocs i mitjans de comunicació de Catalunya en l’editorial publicat per una dotzena de mitjans de comunicació catalans.
L’editorial publicat el dia 26 de Novembre de 2009 és:
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.
Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).
Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.
Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
Text publicat a El Periódico, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.
Arxivat sota: Catalunya, El Brogit | Etiquetat: Catalunya | Deixa un Comentari »
Hola tothom,
Benvinguts tots i totes a la tornada a la realitat quotidiana, municipal, laboral i estudiantil.
Després d’un estiu amb molta, molta festa, molta música i molt, però que molt de concert,… hem aconseguit tornar a la feina i engegar de nou. Esperem ben aviat poder donar-vos les dades estadístiques per saber on han anat els nostres internautes de vacances. (ja vau donar la vostra opinió en al web? Afanyeu-vos, queden pocs dies)
Doncs bé, estiu acabat, ordre restablert: els menuts a l’escola, els mitjans a l’Institut, els adults a la feina i els avis de “cangur”. Cadascú al seu paper, amb la nostàlgia de l’estiu, això sí, però alguna cosa queda, alguna festeta es muntarà…
I parlant de Festes, l’Ajuntament acaba d’aprovar fa pocs dies les festes locals pel 2008: el dia 2 de maig i el 14 d’agost. O sigui, que ja podeu anar fent plans…
A part de les dues dates de Festa local, la Generalitat aprova també cada any el calendari de festes locals generals per tota Catalunya, a les quals cal sumar, les locals, que cada ajuntament pot escollir.
En el tema de les Festes Locals hi ha molta controvèrsia i diversitat d’opinions:
D’entrada, des d’un punt de vista històric i tradicional, el concepte general de festa local coincideix amb la Diada en que un municipi celebra la seva Festa Major, generalment a l’estiu, però també alguns municipis tenen la d’hivern.
Des d’una òptica laboral, en algunes ocasions s’han fet coincidir les Festes Locals amb algun pont o dia festiu important, per tal que els treballadors de factories tinguessin un període de descans més llarg.
I també podem trobar les dues festes locals col·locades en el calendari, obeint a un criteri pràctic i turístic, és a dir, a la cua de les vacances de Nadal, Setmana Santa o algun pont ben situat.
Ara com ara, no hi ha res escrit en el tema de la definició de Festa Local, únicament la tradició. En el quadre adjunt mostrem quines han estat les Fetes Locals de Catellbell i El Vilar en el Segle XXI. Com veieu, dels dos dies assignats, n’hi ha un que segueix una línia tradicional: la Festa Major. La segona Festa va d’una punta d’any a l’altra, segons els criteris consistorials.
| 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 |
| 14/08 | 16/08 | 16/08 | 30/07 | 29/07 | 28/07 | 27/07 | 14/08 |
| 10/09 | 27/08 | 17/04 | 05/01 | 31/10 | 13/04 | 30/04 | 2/05 |
Volem saber QUE EN PENSEN ELS LECTORS.
1. Us agrada el calendari de Festes Locals?
2. Penseu que ja està be com s’ha anat fent fins ara?
3. Creieu que haurien de ser sempre fixes? O canviar cada any?
4. Hi ha alguna festa especial que podria ser Festa Local?
5. A qui afavoreixen més les Fstes Locals?
6. Creieu que està be que siguin separades o estarien millor juntes?
Arxivat sota: Castellbell i el Vilar, Festes | Deixa un Comentari »
Ajuntament de Castellbell i el Vilar